 |
Situat al sud-est d'Arbúcies, dalt d'un turó a 650
metres d'altitud que separa les aigües de la riera de Breda de la d'Arbúcies. En aquests
boscos i dins del castell s'hi amaguen nombroses històries i llegendes.
Una antiga tradició diu que un general francès anomenat Maus es va perdre per aquests
boscos després d'una batalla; va arribar dalt del turó i va encendre una foguera molt
gran que va ser vista pel seu criat que el va anar a buscar. El general va manar fer un
castell; el castell de Mausoriu.
Per sant Joan es diu que al Castell de Montsoriu a tenor de les dotze campanades del
rellotge de Breda s'obre la cambra del tresor.
Les nits de lluna clara es projectava l'ombra de la Reina Guilleuma (Guillema de Montcada)
i les seves criades estenien la bogada, cantaven i tocaven música. Perquè els veïns de
la població de Breda estiguessin tranquils, el rector de Breda va anar a espantar-les i
totes van saltar com si volessin del Turó de Montcau al Gorg Negre, un gorg sinistre i de
misterioses aigües i llegendes.
Cap a Ponent hi ha una pedra bastant grossa i plana que se l'anomena la 'Seia de la
Bruixa'. Aquest nom es deu al fet que una bruixa que va sortir del castell s'hi va asseure
abans de seguir el seu trajecte cap el Gorg negre de Gualba, va deixar una empremta de
dues natges i quatre petges: una de dona, una de cavall, una de bou i una de gos. Aquestes
marques són les quatre transformacions que podia fer la bruixa (A-1780). El senyor de
Montsoliu es servia de les bruixes a canvi de que les deixava que campessin lliurement
dins del seu territori.
A la nit de sant Joan, al moment de tocar les dotze de la nit, a la torre més alta del
castell surt una Dama mig nua amb la cabellera estesa, porta una llanterna a una mà i un
corn gros a l'altra. Fa sonar el corn, que es fa sentir per tota la rodalia i al cap d'un
moment en sona un altre tocat per un cavaller que es presenta pel Coll Castellar sobre un
cavall negre que treu foc per la boca. Es dirigeix cap al castell on la Dama monta sobre
el cavall abans que soni l' última campanada de les dotze fins l'any següent que es
torna a repetir aquesta escena. El soroll dels corns sempre ha estat sentit per la gent
dels pobles de les Guilleries.
|
|
