Make your own free website on Tripod.com


Castell de Montsoriu

creu.gif (11400 bytes)

Situat al sud-est d'Arbúcies, dalt d'un turó a 650 metres d'altitud que separa les aigües de la riera de Breda de la d'Arbúcies. En aquests boscos i dins del castell s'hi amaguen nombroses històries i llegendes.
Una antiga tradició diu que un general francès anomenat Maus es va perdre per aquests boscos després d'una batalla; va arribar dalt del turó i va encendre una foguera molt gran que va ser vista pel seu criat que el va anar a buscar. El general va manar fer un castell; el castell de Mausoriu.
Per sant Joan es diu que al Castell de Montsoriu a tenor de les dotze campanades del rellotge de Breda s'obre la cambra del tresor.
Les nits de lluna clara es projectava l'ombra de la Reina Guilleuma (Guillema de Montcada) i les seves criades estenien la bogada, cantaven i tocaven música. Perquè els veïns de la població de Breda estiguessin tranquils, el rector de Breda va anar a espantar-les i totes van saltar com si volessin del Turó de Montcau al Gorg Negre, un gorg sinistre i de misterioses aigües i llegendes.
Cap a Ponent hi ha una pedra bastant grossa i plana que se l'anomena la 'Seia de la Bruixa'. Aquest nom es deu al fet que una bruixa que va sortir del castell s'hi va asseure abans de seguir el seu trajecte cap el Gorg negre de Gualba, va deixar una empremta de dues natges i quatre petges: una de dona, una de cavall, una de bou i una de gos. Aquestes marques són les quatre transformacions que podia fer la bruixa (A-1780). El senyor de Montsoliu es servia de les bruixes a canvi de que les deixava que campessin lliurement dins del seu territori.
A la nit de sant Joan, al moment de tocar les dotze de la nit, a la torre més alta del castell surt una Dama mig nua amb la cabellera estesa, porta una llanterna a una mà i un corn gros a l'altra. Fa sonar el corn, que es fa sentir per tota la rodalia i al cap d'un moment en sona un altre tocat per un cavaller que es presenta pel Coll Castellar sobre un cavall negre que treu foc per la boca. Es dirigeix cap al castell on la Dama monta sobre el cavall abans que soni l' última campanada de les dotze fins l'any següent que es torna a repetir aquesta escena. El soroll dels corns sempre ha estat sentit per la gent dels pobles de les Guilleries.

Enrera

lapida.gif (6077 bytes)